Dia Internacional contra la violència de gènere

Avui, 25 de novembre, és el Dia Internacional contra la violència de gènere.

Aquest dia té un especial ressò en els mitjans de comunicació, ja que és un tema de debat actual i de necessària sensibilització de la població. Us deixo unes pàgines webs que fan referència al tema i que trobo molt interessants de visitar.

http://www.violenciadegenere.org/

http://www.donesenxarxa.cat/

www20.gencat.cat/docs/Biblioteques/BP.../violencia.pdf

L'Educació Cívica

L'educació cívica, segons Pablo da Silveira, és l'educació preparatòria per a l'exercici de la ciutadania. Com a tal, ha de ser capaç de crear un vincle entre l'acció educativa dirigida a les persones i les ganes d'aquestes a ser cíviques un cop incorporades a la ciutadania. L'autor suggereix tres paradigmes a través dels quals es planteja l'Educació Cívica, els problemes que comporta i com, a través de l'educació, podem desenvolupar i preparar per a la ciutadania.

El Paradigma terapèutic, considera que l'educació és l'encarregada de donar als individus condicions suficients per a que formin part d'una societat (desitjada). Aquesta societat només pot ser possible si es concebeix un nou tipus de ciutadà: l'home és imperfecte i això es veu reflexat en les pràctiques polítiques de la societat actual (que en paraules de l'autor, estan profundament contaminades). En tant que la corrupció social és latent, el ciutadà no té mitjans suficients per corregir la societat.
L'Educació Cívica -amb idees objectives i externes- ha de ser qui promogui aquest canvi, a través de:
1. Promoure l'esforç de la regeneració moral
2. Socialitzar en la nova moral als individus
És una visió paternalista, que al cap i a la fi, acaba suggerint que el ciutadà no té capacitat per canviar la seva societat i que han de ser experts qui ho promoguin; alhora que defensa que el poder té potestat i està moralment justificat per regenerar la societat, amb les pràctiques que sigui.

En segon lloc, trobem la descripció del Paradigma de les regles. Aquest conjunt defensa que l'ordre públic i l'estructura de la societat depèn de les motivacions individuals; i que aquestes no s'han de reformular sinó crear contextos i institucions que satisfacin les necessitats en termes col·lectius. És a dir, la Societat Justa és possible quan els individus respecten les normes i principis perquè els consideren justos -i no perquè sí- i aquesta justícia sigui el principi de creació de les institucions col·lectives. El paper de l'Educació Cívica, des d'aquest punt de vista, ha de:
1. Complir un paper de transmissió d'informació cívica
2. Entrenar als individus en competències indispensables per desenvolupar-se amb èxit dins la societat
3. Justificar les normatives, més enllà de les institucions, considerant-les com a pròpies

Per últim, el Paradigma de les virtuts cíviques creu que la justícia no pot ser una qüestió legal, políticament estructurada sinó un producte dels actes que els individus realitzen en el seu dia a dia. Inclou la idea de desigualtat (exclusió i discriminació), que per a superar-les cal una revolució en el sentiment -més enllà d'una revolució socioeconòmica.
Aquesta visió defensa que les persones actuen de manera justa quan estan motivades i adherides a institucions afines als seus interessos. No creu que una societat justa hagi d'aplaçar el benestar d'uns per arribar als altres, sinó que tots els ciutadans acceptin les oportunitats de la seva societat per millorar el benestar dels altres. És a dir, inclou que en el terme Justícia, les motivacions personals també hi tenen molt a veure; a més de les normes i del seu plantejament a llarg termini, i dels impulsos competitius i/o cooperatius de la societat.
Per aquest plantejament, l'educació cívica ha de ser capaç de:
1. Transmetre informació cívica
2. Entrenar en competències que es relacionin amb les normatives socials
3. Transmetre virtuts i valors cívics encarats a fer bons ciutadans

Es poden entendre, els paradigmes, com una seqüenciació ja que es van complementant. Tots ells fan un esment a la necessitat de crear una societat justa i que l'educació ha de ser el motor i la base per aconseguir-ho. Però no és l'educació l'única, des del meu punt de vista, l'encarregada de fer ciutadans justos ni una societat igualitària. Cada persona, cada sistema i cada relació s'ha de basar amb els principis de civisme i igualtat, ja que en la seva absència, les dinàmiques contaminades es repetiran encara que l'educació camini en l'altre direcció.

Educació

Tal com hem vist a les últimes sessions a classe, l'educació en valors es pot desenvolupar ambmoltes branques.

Al darrer comentari penjat en aquest blog, en faig una referència. Tot i dir que l'Educació ha de ser, per sobre de tot, Global, el desglossament i l'especificació d'aquesta moltes vegades ésnecessari. Educar als educands per al consum responsable, en drets humans, èticocivicament, en la interculturalitat i pel multiculturalisme, per la pau, pels conflictes, per la pau i per la tolerància, entre molts d'altres.

Tot i aquesta divisió, no hem d'oblidar mai que aquestes subeducacions formen part d'una Educació. Des de la Generalitat es proposen una sèrie de materials, molt interessants, per a treballar aquests matissos de l'Educació Global.

Aquí us la proposo per a que us la mireu, investigueu els continguts i bé, tingueu un recurs mésper treballar-ho!

http://www.xtec.cat/recursos/valors/

L'educació ha de ser...

... integral, basada en els drets humans, moral, ètica, cívica, per al desenvolupament i mil condicionants més que moltes vegades tan sols són adjectius o paraules banals que els pensadors utilitzen per omplir-se la boca.

L'educació ha de ser educació, amb el que el terme comporta per sí mateix. Ha de ser un procés individual i col·lectiu que proporcioni a les persones una sèrie d'instruments que l'ajudin, la guiïn i li facilitin un procés d'aprenentatge, reflexió i anàlisi vers la seva realitat. L'educació ha de tenir per objectiu, tal com Mill afirma, fer de l'individu un instrument de felicitat per a si mateix i per als altres; i per aquest motiu, l'Educació ha de treballar totes les esferes de l'individu, tant a nivell personal (creant persones crítiques i adaptables a la societat en la que es desenvolupen) com a nivell col·lectiu (en el sentit de persona constantment relacionada amb els altres i, com a tal, capaç d'entendre, compartir i discutir valors i actituds contraposades o paral·leles a les seves) per viure en plena Llibertat, Fraternitat i Igualtat.

Per aquest motiu, l'Educació, si ha de ser alguna cosa, és global. I global en el sentit més ampli de la paraula: que inclogui les esferes d'aprenentatge personal i grupal de l'individu, que li generi consciència local i global en quant al context en què es situa, consciència del seu dret i deure a participar en la societat que l'envolta. Una educació és global quan promou educar en valors, quan compren la realitat que l'envolta, l'analitza i l'estudia, quan treballa per la vivencialitat i el contacte amb la realitat i quan desitja el canvi i la implicació de les persones en el seu dia a dia.

No ha de ser global perquè treballi per competències definides a la LOE ni a qualsevol llei d'educació, que tan sols vol filar prim el currículum escolar. Al cap i a la fi, les competències sempre han existit en l'educació -tot i que ara s'hagin definit i agrupat en categories- i s'ha d'entendre que s'han treballat i s'han adquirit quan l'educació ha estat enfocada des d'una òptica global. Per tant, la globalitat de l'educació no s'estableix des d'un parlament amb unes “competències emergents” sinó des de la voluntat dels educadors i la necessitat dels educands en crear-se i desenvolupar-se d'una manera global i íntegra vers la seva persona i vers el món que l'envolta.

Educació en valors?

Us deixo un link d'un vídeo que, si més no, fa reflexionar sobre l'educació en valors d'una manera general.

És un fragment d'una pel·lícula on es veu la relació entre pare i fill. És una mica llarg (6 minuts), però val la pena!


http://www.youtube.com/watch?v=CiHnVcX4wRk

La Llibertat

Adjunto un fragment d'un llibre que m'estic llegint (Educar para ser, de R. Wild) on parla de la llibertat a l'escola.

És un llibre que narra el dia a dia d'una escola activa a l'Ecuador i, en aquest capítol en concret, parla de com s'ha de potenciar la llibertat i la responsabilitat a l'escola. Ho he trobat molt interessant, i m'ha donat molt per pensar sobre aquest valor treballat l'últim dia a la sessió de classe. Moltes vegades parlem de la defensa dels Drets Humans i de com aquests s'han de treballar en tots els àmbits de la vida, però no ens aturem a pensar en com fer-ho des de l'educació formal.

L'exemple i l'experiència sempre són el millor procés d'aprenentatge que hom pot adquirir; amb les vivències és quan ens trobem, realment, amb els conflictes que partir dels Drets Humans -en aquest cas de la llibertat- en el dia a dia, i més concretament a l'escola, es generen i com solventar-los.

A pesar de nuestro miedo, debemos confrontarnos con la pregunta por la libertad en la escuela. Tal vez nos miremos unos a otros un poco perplejos. ¿Cuándo fuimos nosotros mismos libres? ¿En la escuela? ¿En el trabajo? ¿Qué experiencia de libertad tenemos nosotros que podamos compartir con nuestros hijos? Debemos reflexionar sobre aquellas experiencias en las que nosotros mismos nos hemos sentido vivos, en posesión de nuestros sentimientos, llenos de interés, momentos en los que nos hemos sentido plenamente como "personas". A partir de estas situaciones de la vida -sean de la familia, con amigos, durante las vacaciones, en un trabajo especialmente interesante- debemos construir el modelo para la "escuela del futuro": una escuela del ser que no excluye el saber, porque sólo cuando yo "soy", puedo "saber" verdaderamente.
[...]
Libertad no significa lo mismo que ausencia de reglas. Koestler presenta el ejemplo del juego de ajedrez. Sus reglas son las mismas para un principiante que para un campeón. Sin embargo, el nivel intelectual del campeón es superior y le permite un número infinitamente mayor de movimientos posibles. Por lo tanto, su libertad es mayor a pesar de que ambos obedecen las mismas reglas. En este sentido, "las reglas de la casa" de la escuela activa son comparables a las reglas del ajedrez.. Son las reglas que atañen a todos, también a los adultos, y sirven a todos para llegar a nuevos ggrados de consciencia y, con ello, tomar nuevas responsabilidades a través de decisiones con sentido (R. Wild: 233-235).