Parlem de Drets Humans no tan sols quan ens referim als postulats de la Carta Universal dels Drets Humans, signada per la majoria dels països que conformen l'esfera terrestre (redactats des de la visió relativista dels països d'occident; des del meu parè, àmpliament criticable), sinó quan ens referim als drets, obligacions i valors que es consideren fonamentals per a qualsevol ésser humà .
La línia conductora dels Drets Humans -recull de drets i valors amb cert grau d'acord mundial i universal redactat el 1948-, tal com intueix l'article 1 d'aquests, és la llibertat, la fraternitat i la igualtat. Són els Estats els encarregats de dur a terme aquests principis a la pràctica, evitant la vulneració dels drets bàsics de les persones. Moltes vegades, però, aquests Estats s'encarreguen tant sols d'anunciar el compliment d'aquests Drets Humans sense portar-los a la pràctica. Aquests Drets Humans fan referència a la llibertat del propi cos, a la llibertat de l'esperit i a la llibertat per accedir a la informació a fi de ser lliures de cos i d'esperit.
No sempre, per això, aquests principis de llibertat i de drets es compleixen. En moltes ocasions, ni els països del Primer Món són capaços d'assegurar-los tots per a la seva població. Però poc a poc, aquesta tendència està canviant, tant en els països del Nord com en els del Sud; i és evident que cada país ho fa a ritmes molt diferenciats i condicionats, moltes vegades, per la religió o el govern dominant. És el cas de la nova llei impulsada per l'Alt Tribunal de Kuwait, que ha considerat que les dones podran obtenir el pasaport sense permís dels seus marits.
Fins al moment, aquestes dones depenien del seu lliure moviment de l'home amb qui tan sols tenen un contracte de matrimoni -i lligams emocionals- sota una base molt forta de la interpretació estricta de l'islam. Considero que aquesta dependència vulnera el principi d'igualtat de drets entre homes i dones i que, tot i s'ha fet un avenç molt important en la societat kuwaití, encara queda molt per recórrer abans d'arribar a la plena llibertat de les dones vers els homes i a la igualtat de tots els ciutadans.
La notícia, publicada a La Vanguardia el dijous 22 d'octubre de 2009, relata els fets:
Las mujeres kuwaitíes podrán tener pasaporte sin permiso de sus maridos
El pequeño emirato de Kuwait dio ayer un nuevo paso a favor de los derechos de las mujeres.
El Tribunal Supremo acordó que, a partir de ahora, podrán solicitar un pasaporte sin permiso expreso de sus maridos. A diferencia de las mujeres en la mayoría de los demás estados del golfo Pérsico, las kuwaitíes pueden conducir, votar y ser miembros del Parlamento. El veredicto anula una ley del año 1962 que exigía a las mujeres consentimiento estricto de sus maridos para obtener un pasaporte.
El Alto Tribunal ha considerado que este requisito es inconstitucional, pues vulnera el principio de igualdad de derechos para hombres y mujeres. "Compromete la libre elección de las mujeres y su humanidad", afirma el fallo.
Feministas kuwaitíes como Aisha al Rasheid aplaudieron la decisión pero señalaron que aún les queda un largo camino por recorrer. "Queremos ver a mujeres que sean jueces y fiscales, queremos mujeres capaces de transmitir su nacionalidad a sus hijos y que puedan optar a viviendas de protección oficial, igual que los hombres", señaló. ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada