La universalitat dels Drets Humans

Els Drets Humans van ser redactats en un moment històric concret; l'any 1948 una sèrie de països es van agrupar a fi de redactar aquells drets que, des de la seva perspectiva, havien de ser inherents i absoluts en tots els éssers humans. Alguns països participants a l'ONU el van signar, i amb el pas del temps s'hi han adherit fins l'actualitat, fins al punt de que tots els seus membres els han acceptat.

És evident que la Declaració del 1948 s'ha anat millorant amb el temps, i amb altres documents que inclouen drets que es consideren de segona generació, com el Pacte Internacional de drets civils i polítics (1966) i Pacte Internacional dels drets econòmics, socials i culturals (1967), formant el que actualment es coneix com Carta dels Drets Humans. Tanmateix, es van matissar drets en una altra nova tongada que afirmava drets com la solidaritat. Avui en dia, hi ha visions que confirmen una 4a generació de drets, que fan referència a les noves realitats socials: la recerca i la manipulació genètica, entre d'altres.

És per aquesta amplitud i evolució que es consideren els Drets Humans com universals: per la seva capacitat de concretar els drets i deures que tots els éssers humans hem d'assolir. Ara bé, destacar que no tots els països del planeta han signat aquests drets i ni tots els signants els acompleixen; sense anar més lluny, la presó de Guantànamo dirigida pels EUA o la situació del poble sahrauí són exemples no gaire llunyans que els vulneren.

Però a mi se'm suggereix una pregunta que va més enllà, i que durant la sessió a classe he pogut entendre. La universalitat dels Drets Humans no passa per a que tots els països firmin la Carta dels Drets Humans i prometin que els integraran en els seu dia a dia. La universalitat dels Drets Humans no existeix en la mesura que han estat redactats per una sèrie de països, des de la seva òptica egocèntrica i en un moment històric concret -tot i que hagin anat evolucionant amb el temps i adaptant-se a les necessitats socioeconòmiques latents. La universalitat dels Drets Humans regeix en el fet que a l'arrel de tots els seus drets i deures, l'essència de les paraules existeix allò irreductible dels éssers humans (i que es veu redactat en el primer article de la Declaració Universal dels DD.HH.): la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

Aquests tres valors, aquests tres drets i deures són inherents a la condició humana; tot ésser humà ha de vetllar per a que es respectin tant en la seva persona com amb la dels altres, ja que són tres condicions bàsiques per a la vida humana. La universalitat dels DD.HH., doncs, recau en aquests tres valors i en que els altres drets els tenen com a base. Aquests tres drets -llibertat, igualtat i fraternitat- són indivisibles ja que tots tres caminen junts de la mà; uns sense els altres no poden existir.

Així doncs, tots els països del món, i tots els seus ciutadans han de vetllar per a que la liberté, la égalité i la fraternité sigui un dels pilars de les relacions humanes. Quan aquests es compleixen, considero que s'ha de respectar la diversitat de cultures i societats sense oblidar les arrels que defensen la condició humana essencial.