A la darrera sessió de classe se'ns va explicar, des de la Coordinadora d'ONG Solidàries, la tasca que feia aquesta entitat en l'àmbit de cooperació i desenvolupament a les comarques de Girona.
Tot i que ja coneixia el servei, la ponència em va semblar molt interessant; i sobretot, reflexiva des d'un punt de vista que es treballa poc a la nostra carrera -i a l'anterior- i considero transversal i necessària tenir-ne coneixement. El treball per al desenvolupament, com molt bé va explicar la Gemma Valeri, no es tracta només de fer cooperació en els països empobrits. Aquesta és una tasca molt valuosa, necessària i que enriqueix a les persones que en formen part (tant a nivell de voluntariat com d'aquelles persones que reben la col·laboració) però no suficient.
Amb el pas del temps, ens hem adonat que la cooperació sola és un bolet; el treball si s'inicia al Primer Món i mor en els països empobrits, poques vegades és una intervenció de col·laboració ferma. La solidaritat i la cooperació són importants; l'activisme ha d'existir, com E. Galeano fa palpable en el seu llibre Patas Arriba. Però no ha de ser exclusiva, tal com he destacat.
El Primer Món, o si més no ho sembla, cada cop està més conscienciat amb la problemàtica que viuen els països empobrits. I em refereixo a la població civil, a la ciutadania, que té més present el nivell d'injustícia socioeconòmica que s'exerceix vers aquests països. La consciencació, les campanyes i els projectes, les reivindicacions i les pressions s'han de potenciar i augmentar en el Primer Món. Si les desigualtats venen donades des d'aquestes regions, és des d'aquestes regions des d'on es pot erradicar. El Fòrum Social n'és un exemple.
I per arribar a aconseguir aquest objectiu -que em titllaran d'utòpica però ho considero possible-, la base ha de ser l'Educació per al desenvolupament. Hem de créixer, ens hem d'educar amb una visió encarada al desenvolupament; una visió que ens inclogui com a peces de la humanitat. Que ens faci veure les desigualtats d'aquesta humanitat i de les possibilitats i opcions que estan a la nostra mà per superar-les. Una educació en valors humans, en valors bàsics per a la convivència de totes les persones a la Terra: respecte, justícia, solidaritat, igualtat... Els valors que portem un semestre recollint i analitzant des de diferents perspectives i que, si més no, algú els ha englobat i posat un nom.
En un article anterior feia referència a la necessitat de l'Educació Global per a poder constituir-nos com a persones lliures, iguals i fraternals. A l'obligatorietat de que l'educació treballés per a la globalitat, sense aniquilar les particularitats. I l'Educació per al desenvolupament, al cap i a la fi, treballa per al mateix objectiu. No ha de ser un tipus d'educació sumada a l'ordinària, com passa amb l'educació sexual o l'educació vial. No. L'Educació per al desenvolupament ha de formar part dels eixos transversals del currículum escolar, ha de ser una competència a assumir per totes les persones. Si volem el canvi, hem de mostrar possibles camins per aconseguir-lo.
Us deixo la pàgina web de l'entitat a la qual he fet referència a l'inici de l'article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada