Què ens mou? 6 valors a debat

Terricabras és el coordinador del llibre Què ens mou? 6 valors a debat, on hi participa, també, com a escriptor de dos dels capítols. Josep M. Esquirol, Ferran Sáez Mateu, Lluís M. Xirinacs i Joan Corbella n'escriuen la resta. Tots els capítols formen part d'un curs a distància, fet des del web de Terricabras, enfocat a l'anàlisi i reflexió de 6 valors: La llibertat, la igualtat, la solidaritat, la democràcia, la no-violència i la felicitat.

En el pròleg es presenta la intencionalitat del llibre, a l'hora que s'explica, des de l'òptica del coordinador, la situació que els valors viuen en l'actualitat. Destacar que l'anomenada crisi de valors, Terricabras l'enten com que només subratlla que els valors són discutits, que no són homogenis, ni rígids, ni entesos per tots de la mateixa manera. I això no solament no hauria de semblar extrany, sinó que s'hauria de veure com un fenomen absolutament normal (Terricabras: 14). Aquesta discussió ens porta a entendre els valors des d'una perspectiva innovadora fins al moment: la globalització. Aquest fenòmen, que s'està escampant per tots els àmbits de la nostra existència, també afecta als valors; la globalització d'aquests no s'ha de veure com quelcom negatiu, sempre que s'entengui des de la relativitat. No podem permetre que els valors d'uns siguin supeditats a d'altres i per aconseguir-ho, el llibre fa una anàlisi de com 6 valors primordials en la nostra societat poden ajudar a reflexionar sobre el tema.

De tots els 6 capítols, el que més m'ha cridat l'atenció ha estat el de “La no-violència”, de Lluís M. Xirinacs. Aquest capítol l'he trobat especialment interessant per la àmplia introducció al tema i l'explicació cabdal del paper d'aquest valor en l'acostament entre societats i cultures, i la necessitat de plantejar-nos noves maneres d'actuar davant d'allò que no ens agrada, que no ens respecta altres valors: La no-violència pretén la superació de conflictes (de Corbella per Terricabras: 109). Tanmateix, fa una breu descripció sobre els diferents tipus de violència que existeixen en els nostres dies i, arrel d'això -i amb una reflexió individual- entendre com es pot erradicar. El que més m'ha agradat és l'aproximació que realitza Xirinacs a la necessitat d'educar-nos en la no violència, agafant l'ideal de Mahatma Ghandi com exemple indiscutible de les actuacions no-violentes. Segur que no és l'únic, però és destacable.

La cooperació, la denúncia, la desobediència civil i la societat alternativa, tal com les dibuixa Xirinacs, han de ser exemples conductuals de com mostrar el nostre rebuig a situacions que no respecten els drets fonamentals de les persones, mostrar la nostra dissidència amb aquelles accions i actuacions preses per les persones que ens representen gubernamentalment. És el capítol que, arran d'aquestes qüestions esmentades, més m'ha aportat ja que és un valor que no m'havia plantejat com a tal i que hauria de ser un pilar de la societat. Si totes les persones entenguéssim que l'exèrcit és innecessari, que el diàleg i el tracta humà és possible, que la discrepància pot ser l'eix d'un debat intercultural enriquidor, etc., la violència no sería una manifestació tant quotidiana en els nostres dies; ni una opció als neguits que tenim com a persones.

Ens falta créixer en aquest aspecte; molts relacionen la violència amb la part intrínseca natural de l'home, a la part més animal. I és que la violència no és part de l'home, sinó l'agressivitat. Aquesta última és un impuls natural contra aquells estímuls externs que ens activen la por. Arrel de l'agressvitat, que és una conducta que com a tal és controlable, extrapolem la violència com a acte humà. I potser és així a causa de la tradició que amb el pas dels segles hem anat forjant en la nostra visió del món i de les relacions: mai s'ha apostat, d'una manera global, per un tracte no-violent, per una educació basada en la no-violència i per una societat no-violenta.

A títol personal, crec que és un llibre molt interessant, buscant la reflexió de valors tant bàsics per a l'èsser humà i per al seu entorn com la llibertat, igualtat i solidaritat. I d'altres que són conseqüències del tracte humà, com la democràcia, la no-violència i la felicitat. L'aspiració de tot ésser humà és sentir-se bé, gaudir d'una sensació plaent respecte d'un mateix, sentir-se còmode amb la quotidianitat, coherent amb els valors que es conreen, autònom per a desenvolupar la pròpia personalitat [...]. equival a tenir la percepció d'estar sa (de Corbella per Terricabras: 132). I és que no podrem mai ser feliços -i aquí entra la percepció relativista de cada persona sobre el que considera la felicitat- si no tenim cobertes unes necessitats o uns drets fonamentals, com els mencionats al principi. Gràcies al respecte a aquests valors, la democràcia s'ha d'estructurar amb aquests principis i sota un empar de no-violència, permetent als homes a desenvolupar-se lliures, igualitaris i feliços. És un peix que es menja la cua, si. I el llibre ho presenta com a capítols lliures. Però sempre hem d'anar més enllà, buscant la reflexió i sabent cap a on volem anar.

Terricabras, Josep-M. (2006). Què ens mou? 6 valors a debat. Barcelona: Mina.